dijous, 10 de febrer del 2011

Una segona oportunitat



Aquesta cadira va aparèixer un dia en un contenidor prop de casa. La veritat és que, d’entrada, tenia més números d’acabar triturada en una planta de reciclatge que de ser restaurada, sort que la meva filla va insistir tant en restaurar-la que vaig decidir donar-li una segona oportunitat.
D’entrada un cop comprovat que teníem tots els trossos, vaig començar per “rentar-li” la cara amb un bon decapant. El següent pas va ser tractar-la amb un producte químic que eliminés els corcs.
Ara venia el pas més difícil, reconstruir aquest puzle. El seient era relativament fàcil per que encaixava tot bé i amb cola blanca i uns bons serjants ja teníem la part superior feta.
Reconstruir les potes de la cadira va ser el més difícil, ja que la solució passava per unir els dos trossos de les potes amb l’ajut de petites espigues de fusta encaixades dins les potes després de fer els forats amb la broca i, un cop seca la cola, reconstruir amb massilla les parts de fusta que faltaven en el lloc de trencament.
Un cop ja teníem les quatre potes senceres, s’unien les potes amb els travessers, igual que abans, amb l’ajut de espigues de fusta, cola blanca i massilla.
La unió del seient amb les potes també és va fer amb espigues de fusta. Un cop ja teníem la cadira reconstruïda, ja sols quedava anivellar la cadira, és a dir, serrar una mica les potes que no estiguessin anivellades amb les altres.
Amb el puzle ja acabat només em va quedar polir bé tota la fusta amb paper de vidre començant per un gra més gruixut i acabant amb un gra més fi. Després quan la fusta ja presentava tot el seu resplendor ja sols quedava donar un toc de color per uniformar la massilla amb la fusta, unes quantes capes de goma laca i finalment una bona cera per lluir.
El resultat final va merèixer tot l’esforç realitzat per part meva i de tots els de casa que d’una manera o altre varen contribuir a donar-li una segona oportunitat.